Avui teníem educació física, així que el primer que he fet ha sigut sortir al pati fins a la pista de bàsquet per veure si el Formatge encara hi era. I ja us ho podeu imaginar, i tant que hi era!
Aquest tros de formatge és allí des de la primavera passada. M’imagino que li va caure a algú de l’entrepà i s’hi va quedar. Després d’un parell de dies, el formatge va començar a posar-se fastigós i mig podrit. Ningú no volia jugar a bàsquet en aquesta pista perquè hi havia el Formatge, tot i que és l’única cistella que té xarxa.
Aleshores, un dia, un xaval que es diu Darren Walsh va tocar el Formatge amb el dit i va ser així com va començar tota aquesta paranoia del Toc del Formatge. Bàsicament és com “tu la pares”. Si et quedes amb el Toc del Formatge, no te’l pots treure de sobre fins que no li passes a algú altre.