Durant els dos primers còmics jo he escrit el text i he dibuixat els personatges, i el Rowley ha dibuixat els requadres al voltant de les vinyetes. El Rowley ha començat a protestar que ell no feia prou i, per això, li
he deixat que escrivís el text d’alguns còmics.

Però si voleu que us digui la veritat, quan s’hi ha posat ell, el nivell dels textos ha caigut en picat.

Al cap d’una estona jo ja n’estava fart, de tanta “mare del Tano”, i he decidit que potser més valia que ho fes tot el Rowley, escriure i dibuixar.

I per si no us ho podeu creure, us asseguro que la poca gràcia del Rowley a l’hora de dibuixar és pitjor que quan escriu.

Li he dit al Rowley que potser valia la pena que penséssim alguna idea una mica més innovadora, però ell volia continuar amb allò de “la mare del Tano”. I aleshores ha agafat tots els seus còmics i se n’ha anat a casa. A mi ja m’està bé perquè no vull fer equip amb un xaval que no sap ni dibuixar un nas.