El Rowley m’ha dit que el Winsky s’havia passat deu minuts esbroncant-lo i li ha dit que les seves accions no
el feien “mereixedor de la insígnia”.

Sabeu què? Em penso que ja sé de què va, la cosa. La setmana passada, el Rowley va haver de fer un examen
a quarta hora i vaig ser jo, tot sol, qui va acompanyar els xavalets a casa.

Aquell matí havia plogut i hi havia un munt de cucs a la vorera. I jo em vaig dedicar a divertir-me amb els
barrufets.

Però hi va haver una veïna que em va veure fent això i va començar a xisclar des de la seva entrada.

Era una tal senyora Irvine, amiga de la mare del Rowley. Estic segur que es va pensar que jo era el Rowley,
perquè ell m’havia deixat la seva jaqueta. I, esclar, jo no tenia cap intenció d’aclarir les coses.

Me n’havia oblidat del tot, de l’incident, fins avui.

Bé, sigui com sigui, el Winsky li ha dit al Rowley que haurà de demanar perdó als nens de pàrvuls, demà al matí, i que, a més, durant una setmana no podrà ser a les Patrulles.